Hi ha un sector de gent, que es fa dir internacionalista, però d’internacionalistes no en tenen res, ja que rebutgen l’independentisme dels Països Catalans, Esukal Herria o de qualsevol altra comunitat reprimida. Creuen que l’ alliberament nacional dels pobles esmentats és incompatible amb un model internacional d’unitat entre les nacions declarades “oficials”. Aquest fet és incomprensible ja que per a assolir aquesta llibertat, primer cal començar des de l’àmbit local, segons la realitat de cada poble; és a dir, per cada una de les unitats més petites que comprenen els països exempts d’estat.
Aquestes persones han confós totalment l’internacionalisme, el qual ha de basar-se en la solidaritat entre comunitats nacionals, amb una idea preconcebuda i tòpica alhora, que fa al·lusió al significat literal d’”unitat centralitzada”, en aquest cas en l’àmbit internacional, però ignorant que aquesta “unitat” no deixa de ser un conglomerat de nacions que incansables, han lluitat per a adquirir el reconeixement històric que els pertoca.Els independentistes no busquem l’exaltació de la pròpia nació, encara que això no suposi cap obstacle per l’exaltació d’altres nacions, sinó que lluitem per alliberar els pobles (com el nostre) que es troben reprimits. Creiem, també que tots el pobles han d’ésser lliures, però no tan sols lliures dels estats imperialistes que els oprimeixen, sinó lliures també de les classes dirigents.
Tants anys de submissió a una “única i indivisible” identitat, que no ha pretès altre cosa que esborrar les nostres arrels per tal d’apoderar-se amb un pretext consolidat, de la riquesa de la que gaudeix el poble català, no ja a nivell de recursos, sinó en el dret legítim de reclamar una nació històrica convertida en colònia espanyola, per mitjà d’imposició militar.
Companys i companyes la solució rau en fer obrir els ulls a les classes populars catalanes, per tal que d’aquesta manera el camí esdevingui més amè vers la incansable fita cap a la independència i el socialisme.
